La tardor ens dóna també una bona oportunitat per a visitar les precioses cales que podem trobar per la costa de la Marina Alta. El bon oratge que encara podem trobar i la baixa afluència de turistes en comparació als mesos d’estiu fan d’aquesta època una de les millors de l’any. Abans del canvi d’hora de finals d’octubre es pot aprofitar per fotografiar eixides de Sol i desprès del canvi d’hora és bon moment per fotografiar les postes de Sol i l’hora blava a meitat vesprada i sense que es faja massa tard.
La cala Portitxol, també coneguda com “cala Barraca” es troba situada al sud de Xàbia, prop del cap de la Nau. L’accés a la cala no és fàcil i el més recomanable és que busquem la seva ubicació exacta en GoogleMaps. Venint des de Xàbia, s’han de seguir les indicacions del cap de la Nau i després de circular per una carretera típica d’urbanització, prendrem un camí a l’esquerra que baixa amb molta pendent fins a la cala a través del carrer de la Barraca. Uns pocs metres abans que el carrer desemboque en la pròpia cala trobarem un xicotet pàrquing que segurament en estiu estarà completament ple. Nosaltres vam anar el 8 d’octubre i estava pràcticament buit.
La cala és relativament xicoteta i és de pedra. El primer que ens crida l’atenció són unes boniques casetes blanques típiques de pescadors que ara pareixen ser habitatges turístics. També trobarem dos bars-restaurants, un en la pròpia cala i l’altre just al passar a la platja del costat (a la dreta mirant la mar).
Les fotos les vam fer des de les roques que separen la cala de la platja del costat i que fan de separació entre els dos restaurants que comentava abans. Des d’aquest punt, tenim unes roques planes just als nostres peus que ajuden a la composició de les fotos, al fons unes formacions rocoses i a l’esquerra l’illa de Portitxol. A més de la imatge inferior també podeu veure altra foto del lloc al compte d’Instagram @photo.nss
Les nombroses aus que habiten l’illa de Portitxol poden ser un problema a l’hora de fer les fotos, com també ho són les boies que trobem a la mar. El dia que vam anar el vent va ser un altre gran problema, ja que les constants onades que impactaven contra les roques banyaven els filtres i el propi vent ens movia la càmera. Per últim, quan ja es feia fosc els restaurants van encendre unes llumetes decoratives que tenien a les terrasses, il·luminant de taronja l’aigua de la mar… Això va marcar el final de l’excursió fotogràfica!
PhotoNSS 