L’Albufera de València

Castellano

La primera setmana de novembre vam visitar el Parc Natural de l’Albufera aprofitant un temporal de ponent que assotava les comarques valencianes i que deixava els típics cels ataronjats o rogencs. Segurament, el lloc més típic (i també el més massificat) per a fer aquest tipus de fotos siga el famós embarcador que està prop de la gola de Pujol, però en aquesta ocasió vam optar per endinsar-nos pels innumerables camins i caminets que travessen l’Albufera per a aprofitar la bonica imatge que deixen els arrossars inundats durant els mesos d’hivern.

Després d’haver dut a terme la collita de l’arròs durant el mes d’octubre, en novembre es tanquen les comportes que vessen l’aigua a la mar i alguns camps d’arròs s’inunden. Aquest procés rep el nom de la “perellonà” i deixa estampes precioses en els arrossars, ja que les tiges seques de la planta encara es troben als camps i sobreïxen per damunt de l’aigua formant una espècie de franges allargades. La “perellonà” també dóna inici a la temporada de caça, detall important quan estàs fent fotos i comences a sentir escopetes disparant-se per tots els costats…

Arrossar durant la “perellonà”

Nosaltres vam entrar a l’Albufera per Sollana i vam seguir un camí agrícola fins un poc abans d’arribar al Palmar, on els camps ja es veien inundats. Les opcions són moltes, ja que hi ha molts camins i caminets que porten als diferents arrossars. És important tindre en compte que en quan ixes del camí “principal”, la resta de camins solen ser de terra o de grava.

Camins de terra que travessen l’Albufera

Per a fer les fotos, una bona opció és aprofitar les figures geomètriques que formen les restes de la planta que sobreïxen de l’aigua. També és interessant aprofitar els reflexos del cel a l’aigua, sempre que el vent ens ho permeta, ja que si fa massa vent aquest efecte queda anul·lat per les ondulacions que apareixen a la superfície de l’aigua.

Deixa un comentari