Durant els mesos de tardor són molts els llocs on es poden fotografiar bolets pels voltants de Xàtiva. En aquesta ocasió, hem visitat un raconet situat a la vall de Bixquert, al sud de la serra del castell de Xàtiva i al nord de la Serra Grossa.
L’enclavament es troba a poc més de 5 km de Xàtiva prenent la carretera CV-620 en sentit sud, cap a Bellús. Just al punt quilomètric 6 d’aquesta carretera trobem una xicoteta esplanada de terra on podem aparcar el cotxe. Des de la mateixa esplanada ix un caminet de terra que s’endinsa entre les muntanyes i que té una cadena de ferro que impedeix l’entrada de cotxes o altres vehicles. Val a dir, que el caminet està senyalitzat com un sender local (PR-CV 78).
Després de passar unes edificacions en ruïnes i haver recorregut poc més d’un km, trobem una xicoteta foia un poc arenosa i molt humida. Encara que ja feia unes quantes setmanes que no havia plogut per la zona, el terreny estava en alguns lloc fangós i la vegetació indicava que en ocasions aquell enclavament contenia molta aigua.
Tant a l’esquerra com a la dreta del camí hi ha uns quants pins joves i entre les seves soques vam trobar grans quantitats de bolets de diferents classes. Suposem que en anys plujosos i amb bones condicions per al creixement de bolets, aquesta foia presentarà una gran abundància micològica tant en quantitat com en varietat.
Per a fer les fotos sense embrutar-nos massa es recomanable estendre un gran plàstic per a poder gitar-nos ja que, com he comentat abans, el terreny pot estar prou enfangat. Sens dubte, molt útil portar darrere sempre un plàstic com aquest. També és especialment interessant utilitzar una bosseta de plàstic amb arròs dins que faça el paper de trípode quan fotografiem a ras de sòl. Moltes vegades no pots estendre el trípode a tan poca alçada per les característiques del terreny i amb la bossa d’arròs pots recolzar la càmera adaptant-te fàcilment al terreny. Utlitzar el LiveView (ull amb la bateria) i un disparador també ens poden fer molt més còmoda la feina a més de permetre’ns aconseguir una imatge millor enfocada i més nítida.
A partir d’ací, es tracta de trobar la composició idònia i anar jugant amb l’ombra i la llum fins a trobar la il·luminació que més ens agrade. En algunes ocasions obtindrem una copa del bolet més il·luminada i amb més contrast amb el peu i en altres aconseguirem una copa poc il·luminada i amb poc contrast amb el peu. Aquests efectes els aconseguim utilitzant difusors i cartolines per a generar ombra i reflectors com espills o la part interior d’un tetrabric de llet. A més a més, el terreny té grans zones cobertes de molsa, fet que ens permetia trobar efectes interessants jugant amb el desenfocament, però també podem trobar altres zones cobertes de terra o pinassa.
En les següents fotos podem veure com afecten l’ombra i la llum en la fotografia de bolets. A la primera d’elles no vam utilitzar cap cartolina per a fer ombra a la copa del bolet i per això aquesta ix tan il·luminada i amb gran contrast amb el peu. Si també volem que el fons quede il·luminat, aleshores hauríem de considerar temps d’exposició alts i la copa del bolet acabaria sobreexposant-se. En aquesta foto concreta teníem un temps d’exposició de 1/50 i l’obertura del diafragma era f/3.2.
En canvi, a la segona foto vam utilitzar una cartolina per a fer ombra a la copa del bolet i això ens va permetre utilitzar un temps d’exposició major, 1/30, amb la mateixa obertura de diafragma, f/3.2. El resultat que obtenim és una foto amb el fons més il·luminat però sense sobreexposar la copa del bolet i menys contrast entre aquesta i el peu del bolet.
Sense ombra dalt i menor exposició 
Amb ombra dalt i major exposició
PhotoNSS 